REFLEXIÓ A PARTIR D'UNA PARÀBOLA 

A l'entrada d'avui, a partir d'una paràbola de la Bíblia, l'explicaré, esmentaré un exemple de com seria a l'actualitat per aclarir-ho, donaré rellevància a alguns símbols d'aquesta i per finalitzar, donaré la meva opinió al respecte.

La següent història que vaig a relatar és la paràbola del fill pròdig, es pot trobar narrada al Nou Testament, concretament a l'evangeli de Lucas, al capítol 15. Aquesta tracta sobre un pare amb els seus dos fills. Sobtadament, un dia el fill menor, li va demanar al seu pare l'herència que li pertocaria i amb aquesta marxaria. Al aconseguir-ho es va marxar cap a un altre lloc a viure on va malbaratar tots els seus diners. Òbviament, es va quedar sense res i va començar a passar fam, al veure's en aquella situació va decidir tornar a la llar del seu pare. Quan va arribar, el seu pare sorprès el va acollir amb una abraçada i el fill va dir-li que havia pecat i que li perdonés. Com a sorpresa per l'altre fill, el pare el va tornar a acollir al fill menor i és més, va agafar un vedell per poder celebrar la tornada d'ell. El fill major, al veure tot el que estava fent pel seu germ
à no estava d'acord i li va dir que no li semblava bé ja que ell en canvi, mai l'havia abandonat i sempre estava ajudant-li al camp per exemple. Com a resposta, el pare li va dir que ell sempre estava al seu costat i tot el que era seu, li pertanyia a ell també. Però havia d'entendre que el seu germà era donat per mort i era una felicitat que no fos així. 

Podem trobar molts exemples d'avui dia per explicar aquesta paràbola, és més segur que ens ha pogut passar alguna vegada. Per exemple, quan tu demanes als teu pares que et deixin fer alguna cosa que no és molt correcte i al tornar de fer-la saps que està malament, en comptes al teu germà o germana que mai ho ha fet s'enfada ja que els pares t'havien deixat tot i que sabien que estava malament però tot i així, no s'enfaden ja que has après la lliçó. Jo crec que qui tenim germans, és una situació que ens ha passat segurament ja que jo m'incloc.

D'aquesta paràbola podem destacar diversos símbols:

-El fill menor: Podem veure que al principi de la història com que no té tant respecte al seu pare ja que es comporta d'una manera egoista i mirant per ell. Però quan realment està en una situació a la penúria, s'adona que ha fet mal i el fet d'adonar-se és en realitat el que compte, ja que el perdó és una cosa molt important a la vida.

-El fill major: Aquest personatge malgrat que sempre està al costat del seu pare i sempre té un comportament lleial a ell, el seu pare està orgullós i per demostrar-ho pensa que no fa falta. Pel pare, ell s'ho demostra dia a dia el seu suport. Però la seva errada, és que no està d'acord en perdonar i celebrar la tornada del seu germà ja que pensa que ha fet mal i no ha de ser recompensat.

-El pare: Mentre que aquest fa realment la figura com si fos Déu ja que aquest pensa que el perdó sempre l'hem de tenir en compte. Per això, només veure al seu fill s'alegra i el perdona. Aquest personatge prefereix mirar el costat positiu i veure que el seu fill no és mort tot i que no s'hagi comportat correctament.

En la meva opinió penso que per un pare o una mare el seu fill tot i que faci mil errors sempre li perdonarà perquè és el seu fill. Realment penso que quan ens enfadem o estem malament amb una persona, familiar, amic o conegut, hauríem de sempre perdonar perquè després ens sentim amb pau i tranquil·litat, ja que penso que a ningú li agrada estar malament amb una altra persona. Per això, tot i que el que ha fet sigui molt incorrecte o hagis patit, sempre hauríem d'acceptar el perdó per part de l'altra persona. Pel contrari, si ets qui comets l'error, és millor demanar perdó abans de quedar-te amb el teu orgull. I si és el cas que tens vergonya per demanar perdó has de deixar-la de banda.