L'ARBRE DE LA VIDA

El símbol que he escollit, és un què tothom hem pogut veure mínim un cop a la nostra vida tant si és en joies com fins i tot en tatuatges. Aquest símbol representa l'existència d'una persona, des que naixem amb les arrels arrelades al sòl, fins que arribem a la fi de la nostra vida. En general fa com el cicle de la vida i ens proporciona una gran força i positivisme.

Per començar hem de tenir en compte que es tracta d'un símbol que té diferències significatives depenent de la cultura a la qual el trobem. Però la base és la mateixa per a totes, es tracta del naixement fins al dia que s'acaba la nostra vida. Diferenciem entre dues parts:

-Les branques: són els múltiples camins que ens podem trobar però que, al final, tots acaben portant-nos al mateix destí, el nostre tronc.

-El tronc: representa la unió entre la vida i la mort que és la vida.

Com he mencionat anteriorment, podem trobar diversos significats:

Al cristianisme: 

Es considera que l'arbre de la vida és el mateix que Déu va plantar al paradís perdut. Aquell element de la naturalesa que va donar una poma com a fruit i en el qual la serp va convèncer Eva. S'ha equiparat l'arbre de la vida amb la creu de Crist. Aquest apareix descrit com un grandiós, majestuós, amb moltíssimes branques i amb una alçada que era capaç d'arribar gairebé als núvols.

Al meu cas el símbol d'ençà que el vaig conèixer, va tenir un fort impacte sobre mi. Casualment un dia qualsevol que vaig anar a casa de la meva àvia, ella estava esperant més emocionada que tota la resta de dies que anava. Em va apropar cap a ella i va agafar-me la meva mà, jo no entenia res, i de sobte, em va posar una polsera molt estranya, ja que no comprenia el perquè em regalava aquesta amb un arbre. Conseqüentment, em vaig asseure sobre d'ella i em va començar a explicar el seu significat, tot i que era petita, vaig poder assimilar una mica el que representava.

A mesura que avança la meva vida, aquell moment que vaig protagonitzar no l'oblidaré tot i que malauradament vaig perdre la polsera. Però amb el temps he de dir que s'ha convertit en un bonic record en mi, i més a més des que no està la meva àvia al meu costat.

Ara que sempre veig aquest símbol, penso en dos aspectes, per un costat, l'afortunada que sóc per haver tingut a aquella àvia ja que per a mi, ha sigut una de les persones més importants durant tot el temps que vaig poder estar amb ella. Però per un altre costat, al veure l'arbre de la vida, penso en la meva família i l'orgull que sento perquè puguem estar junts com volia la meva àvia, malgrat els problemes que hàgim superat.