FESTES OCURRENTS DURANT AQUESTS SEGÜENTS DIES 

Aquest pròxim cap de setmana, podrem prendre'ns uns dies de descans ja que són uns dies de festa a tot el món. Tot i que, en cada regió es celebren aquestes festes de diferent manera o tenen diferents importància en cada lloc. Aquestes celebracions, per ordre cronològic són: Halloween, el 31 d'octubre; el dia de tots els Sants i la Castanyada, a Catalunya, l´1 de novembre i el dia de tots els difunts, el 2 de novembre. 

Per començar, Halloween és la festa preferible pels més petits de la casa, ja que aquell dia es disfressen tots i habitualment van pels llocs com les botigues, a demanar dolços. El seu origen ve dels antics pobles cèltics, solien realitzar una gran cerimònia per a commemorar el final de la collita. Amb aquesta data, s'acomiadaven de Lugh, el déu del Sol. Per a ells significava la fi de la mort o l'inici d'una nova vida. El costum era deixar menjar i dolços fora de les seves cases en manera d'ofrena. D'altra banda, encendre espelmes per a ajudar les ànimes dels morts a trobar el camí cap a la llum. Aquesta festa, té major impacte als Estats Units. En sortir la lluna, els carrers s'omplen de nens disfressats de monstres i tota classe d'éssers fantàstics per a demanar dolces casa per casa. És conegut l'acte amb la tradicional frase trick or treat, que mencionen mentre recol·lecten. Cal esmentar que decoren a
mb tota mena d'objectes representatius i criatures sobrenaturals, com vampirs, bruixes, tots els edificis. 

-Disfressa: aquest dia com he mencionat abans, la gent, pròpiament els nens, es disfressen. Es diu que s'usen com a protecció, per a no ser detectats pels esperits malignes ja que aquella nit estan rondant pels carrers lliurement. Generalment, es disfressen amb vestimenta per espantar, llavors han de donar por. Podem ser bruixes, fantasmes, vampirs, llops, entre altres. 

-Colors que predominen: fonamentalment aquest dia es representa per tres colors: taronja, associat a la carbassa, representa vitalitat i energia; negre, es vincula amb l'obscuritat, el maligne i el morat simbolitza el misteri o la màgia.  

Al següent dia a Catalunya, es celebra una festa tradicional, la Castanyada, tot i que pot celebrar-se també al País Basc. És una festa popular que es celebra després de la recollida de castanyes. El seu origen es diu que prové dels campaners de les esglésies, aquests no paraven de fer sonar les campanes per avisar que era hora de pregar pels difunts. Aquesta tasca produïa molt cansament i per agafar forces menjaven aquest fruit. Aquesta festa es celebra amb la família, els amics i fins i tot a les escoles. Es sol menjar castanyes rostides i panellets, són dolços amb massa d'avellana, acompanyat amb moscatell. Normalment, anem a comprar les castanyes als carrers ja que les venen en parades i ho fan al moment.

-Castanyera: Aquesta
figura té una forta importància aquest dia ja que podem trobar aquestes persones als nostres carrers venen els castanyes posades en paperines de cartó. En pensar la paraula castanyera se'ns ve a la ment una persona vella vestida amb roba senzilla d'abric i un mocador al cap. Es troba junt amb el seu torrador de castanyes. Avui dia, encara veiem als infants que quan van a l'escola van amb una vestimenta representant aquesta figura.

-Castanya: És l'aliment típic per excel·lència d'aquest dia. Al segle XVII, aquest costum de menjar aquests fruits va convertir-se en una pràctica popular, tothom gaudia. Les castanyes, es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt respectuosa i seriosa.

Aquest mateix dia, es celebra una altra festivitat, el dia de tots els Sants. L'església Catòlica celebra la solemnitat de Tots els Sants l'1 de novembre. És una festa instituïda en honor a tots i cadascun dels sants, coneguts o desconeguts, per la seva gran labor de difondre la missió. Com orígens podríem situar-nos en el segle IV, es va provocar una gran quantitat d'apagades en la església. Més endavant el 13 de maig de l'any 610 el Papa Bonifaci IV va dedicar el Panteó romà al culte cristià. És així que se'ls va començar a festejar en aquesta data. de Déu. Moltes persones assisteixen a una missa especial en el seu honor. 

L'església busca reconèixer la labor dels "sants desconeguts" que van arriscar la seva vida per la justícia i la llibertat de manera anònima. El lloc on fan una celebració més elaborada és a Llatinoamèrica, s'acostuma anar a visitar les tombes dels avantpassats. L'objectiu d'això és recordar als difunts, però no amb tristesa i celebrar que aquest dia el mantell cap al món de les ànimes és molt més prim i ells tenen permís d'estar amb els vius. 

-Flors: aquest element és un atribut que es dona a la persona difunta en forma d'expressar l'afecte. Justament al dia de Tots els Sants, aquest producte té molta demanda ja que tota la gent que va als cementiris compra flors pels seus coneguts. Una de les flors més venudes és el crisantem ja que des de l'antiguitat ha tingut un paper destacat de la resta. 

-Espelmes: són elements que la gent compra en forma de lloança als difunts. Majoritàriament es solen posar al cementiri junt amb el sepulcre del cos. La tradició explica que aquest dia poden visitar-nos, llavors es posen espelmes per poder ajudar-los i puguin saber el camí per on han d'anar. 

La Castanyada i tots els Sants rubriquen que l'estiu ha marxat i el fred comença a arribar.

Per últim, el dia 2 d'octubre ens trobem amb el dia dels difunts, també conegut com el dia de les ànimes. En aquest festiu, el seu objectiu és orar pels fidels que ja no segueixen en la vida terrenal. Durant aquesta jornada es celebren les misses de rèquiem, és a dir, un prec per l'ànima dels morts. Però si aquest dia caigués en diumenge, no es podria celebrar aquesta cerimònia. Mèxic és el lloc per excel·lència de l'homenatge als morts. La tradició diu que els morts van arribant cada dotze hores entre el 28 d'octubre i el 2 de novembre, sempre en ordre: primer els que van morir per causes tràgiques.

-La catrina: La història dels difunts a Mèxic està molt relacionada amb aquesta figura, és l'eterna caricatura mexicana. Aquesta simbolitza a la mort amb una figura femenina el nom original de la qual va ser 'La calavera garbancera'. És una dona esquelet que porta un gran barret d'estil francès sobre la seva calavera i és la representación mexicana de la mort. La seva imatge és tan potent que fa ja temps va travessar les fronteres del seu país per a ser coneguda a tot el món. Junt els esquelets, sobretot femenins, atribueixen als cossos moltes flors i colors vius, ja que els volen recordar d'una manera feliç.

-Pa de mort: Aquest és un dels components més importants d'una ofrena. La seva estructura, amb alguns cercles en la part superior, simbolitza els cranis dels ja morts, i el sabor de flor del taronger del pa, es una manera de recordar als difunts.

Respecte la meva opinió, sempre he celebrat més halloween i la castanyada, ja que són
les festes que a l'escola des de petits ens ensenyen. Des de ben petits, ens acostumen a disfressar-nos i passar una bona estona amb els amics i familiars. D'una altra banda, a l'escola aquella tarda ens disfressàvem de castanyers i castanyeres i fèiem panellets i menjàvem castanyes. I després venien els pares i preníem xocolata i gaudíem d'una estona disfressats d'algun personatge de por, com vampiresses o calaveres. Per acabar el dia, anàvem a algunes botigues de dolços per demanar que ens donessin. 

RESPECTE LA PEL·LÍCULA

PLANTA 4ª

Aquesta és una pel·lícula de l'any 2003, està basada en l'obra teatral "Los Pelones" d'Albert Espinosa. Podem veure que la història transcorre en un hospital, un lloc no molt usual per la edat que tenen. Els protagonistes són un grup de nois adolescents que estan hospitalitzats a la planta quatre de traumatologia, ja que pateixen de càncer. Gràcies a la forta amistat que formen i les aventures que comparteixen, com les tantes nits a l'hospital, superen d'una forma menys dura el dia a dia al seu problema. A més a més de la trama general, cada membre del grup viu la seva pròpia història. 

Un dels protagonistes, Izan, pateix de la malaltia però en el seu cas, coneixerà a una noia, que pateix anorèxia. Entre ells es crearà un vincle tan gran que s'ajudaran l'un a l'altre a superar les seves respectives malalties, podem dir que per Dani es convertirà en el seu primer amor. D'una altra banda, podem dir que Dani juntament amb Miguel Àngel, són els personatges protagonistes de la sèrie. Respecte Miguel Àngel, sembla el noi més petit del grup i aquest a banda de patir càncer se sent sol ja que amb la seva mare no té contacte i amb el seu pare està enfadat. 

En aquesta pel·lícula passaran molts moments viscuts tant de felicitat, com un partit de bàsquet, com de tristesa en assabentar-se de notícies com la mort de "cogombre". Però finalment, han de pensar que la vida són dos dies i han de gaudir abans que es puguin penedir.

En la meva opinió, crec que amb aquesta pel·lícula ens dona molts aspectes per reflexionar. Ens fa pensar sobre la nostra pròpia vida i hem de agrair i sentir-nos amb orgull pel que tenim ja que no ens hem de queixar, perquè aquests nois pateixen una pitjor vida. Ens fa recapacitar que no es sap que pot passar i moltes vegades a l'estar tan malament com aquests nois, l'únic que has de fer és gaudir i viure la vida sense preocupar-se en aspectes sense importància com les crítiques. També hem de deixar de banda tots els aspects negatius que habiten en les nostres vides i hem de gaudir el màxim cada moment ja que no es sap mai quan serà el dia de la nostra mort. Tot i que aquests adolescents tenen més riscos cap a la mort, a nosaltres ens pot canviar la vida d'un moment a un altre. 

SÍMBOLS QUE DESTACO RESPECTE LA PEL·LÍCULA

L'amistat: Des de l'inici de la pel·lícula hem pogut veure el terme d'amistat ha estat present a cada moment. Crec que la situació que estan vivint aquests adolescents, necessiten un entorn on puguin distreure's tot i que que el lloc no sigui el millor. A més a més, penso que és bonic saber que en tot moment tens suport al teu costat i que passi el que passi t'intentaran ajudar. Com és el cas del grup d'adolescents, que en els instants més importants com el fet de tenir una cama ortopèdica, anaven tots a alegrar-se pel seu amic. En la meva opinió, l'amistat és un terme que significa més del que es pot imaginar. Perquè quan tens algun problema, el fet de tenir un suport veritable i que escolta amb atenció els teus problemes per a poder ajudar-te, t'anima molt. Però que al mateix temps quan tens una cosa important com per exemple un examen, crea en tu i s'alegri dels teus assoliments com si fossin seus, es pot considerar que és un veritable amic i t'accepta tal i com ets. 

Entrar a quiròfan: En la pel·lícula podem veure un moment on Jorge ha de sotmetre's a quiròfan per a poder examinar-li. Aquest adolescent veiem que té por, llavors els seus amics eren aquí per a donar-li suport i li van donar un consell perquè fos tranquil a l'operació. Aquest era que pensés en un refrany i a l'hora de sortir l'acabarà, amb aquest consell li van voler demostrar que anava a superar aquesta prova. Vam poder observar que Jorge finalment no va patir por gràcies a que no es sentia sol. Respecte la meva relació amb un quiròfan va ocórrer només amb 7 anys. Quan era petita cada any odiava més que arribaran els hiverns ja que era una estació de l'any que sàvia que anava a començar a sofrir. Arribaven l'època dels refredats i jo era de les primeres a enxampar-los i el meu problema era que la mucositat se'm quedava en els pulmons i em costava respirar. Vaig haver d'anar durant alguns hiverns cada divendres res més sortir de l'escola a Sant Joan de Déu perquè em poguessin examinar i jo poder fer exercicis per a millorar. Finalment em van haver d'operar de carnots. Aquell dia malgrat la poca edat que tenia se'm va quedar en el record ja que la sensació de portar-te en un llit fins al quiròfan es passa malament. Em recordo que jo estava dels nervis pel que em podria passar. Però gràcies a la meva mare, em vaig relaxar, ja que em va acompanyar de la mà fins on va poder i em va dir que em tranquil·litzés perquè ella no s'anava a moure en tota l'estona ja que m'estaria esperant.

Polseres vermelles: Aquest símbol en la pel·lícula es pot veure que té molta importància en els adolescents. Tot i que és un objecte senzill i es pugui pensar que no té cap significat, per ells és un complement més, que forma part d'ells. Quan aquests s'han de sotmetre a quiròfan, els metges els posen una polsera, el seu ús és per identificar als diferents pacients. Després de l'operació, no fa falta que et quedis amb ella posada, però en aquest cas, el grup de nois els agrada col·leccionar aquestes polseres i a més a més, es queden com a record de totes les vegades que van sotmetre's al quiròfan. En el meu cas, no comparteixo el mateix significat que ells però les polseres vermelles sempre han estat des de que tinc consciència. Des que sóc petita, tots els membres de la meva família i jo dia a dia portem una polsera vermella, ja que des de sempre els meus avis ens han dit que donava sort i a la vegada rebutja els mals d'ull o les enveges que la gent pugui tenir cap a tu. 

12 d'Octubre

Dia nacional d'Espanya

Dintre d'uns dies, el 12 d'octubre, és celebra la Festa Nacional d'Espanya. Aquesta és en commemoració del dia en què l'almirall Cristòfor Colom va descobrir Amèrica i es va crear per tant l'Imperi Espanyol. 

La celebració inclou tradicionalment una desfilada militar a la capital, Madrid. Al qual assisteix el rei, al costat de la família reial, el president del Govern i altres alts representants de tots els poders de l'Estat,​ comprenent també els de les autonomies. 

A l'hora de parlar dels símbols més representatius que caracteritzen a Espanya podríem definir els tres més comuns, la bandera, l'escut i l'himne, aquests representen els valors històrics a més a més representen un origen militar. 

                                                                                       LA BANDERA

Com diu la llei 39 del 1981, la bandera d'Espanya simbolitza la nació. És signe de la sobirania, independència, unitat i integritat de la pàtria i representa els valors superiors expressats en la Constitució. 

L'ESCUT 

Té el seu origen des dels temps dels Reis Catòlics. Al llarg de la història ha anat sofrint una sèrie de modificacions. L'actual escut resumeix gran part de la història del país. Els elements que ho componen posseeixen una llarga tradició de més de nou segles.

L'HIMNE NACIONAL

El Consell de Ministres va aprovar en el 1997 les característiques i disposicions que regulaven la utilització de l'himne nacional. En ell es reconeix com a origen de l'himne nacional la Marxa Granadera o Marxa Real.

Respecta la meva opinió, la veritat és que és una celebració que realment no té importància per a mi, ja que vivint a Catalunya i amb totes els enfrontaments que hi ha, no em posiciono per cap costat ja que cadascú té els seus aspectes que recolzo però d'altres que no. Per un altre costat, penso que parlant respecte el territori on vivim, s'hauria de deixar de banda tots els enfrontaments tant si són polítics com econòmics, entre els dos territoris. Per una part aquesta festa, té un aspecte positiu ja que Espanya va guanyar més poder conquerint altres territoris, però per una altra banda, penso que aquesta conquesta va tenir conseqüències negatives per les persones que habitaven allà, ja que suposo que van haver moltes morts per a la rendició d'aquest continent.

 

 

L'ARBRE DE LA VIDA

El símbol que he escollit, és un què tothom hem pogut veure mínim un cop a la nostra vida tant si és en joies com fins i tot en tatuatges. Aquest símbol representa l'existència d'una persona, des que naixem amb les arrels arrelades al sòl, fins que arribem a la fi de la nostra vida. En general fa com el cicle de la vida i ens proporciona una gran força i positivisme.

Per començar hem de tenir en compte que es tracta d'un símbol que té diferències significatives depenent de la cultura a la qual el trobem. Però la base és la mateixa per a totes, es tracta del naixement fins al dia que s'acaba la nostra vida. Diferenciem entre dues parts:

-Les branques: són els múltiples camins que ens podem trobar però que, al final, tots acaben portant-nos al mateix destí, el nostre tronc.

-El tronc: representa la unió entre la vida i la mort que és la vida.

Com he mencionat anteriorment, podem trobar diversos significats:

Al cristianisme: 

Es considera que l'arbre de la vida és el mateix que Déu va plantar al paradís perdut. Aquell element de la naturalesa que va donar una poma com a fruit i en el qual la serp va convèncer Eva. S'ha equiparat l'arbre de la vida amb la creu de Crist. Aquest apareix descrit com un grandiós, majestuós, amb moltíssimes branques i amb una alçada que era capaç d'arribar gairebé als núvols.

Al meu cas el símbol d'ençà que el vaig conèixer, va tenir un fort impacte sobre mi. Casualment un dia qualsevol que vaig anar a casa de la meva àvia, ella estava esperant més emocionada que tota la resta de dies que anava. Em va apropar cap a ella i va agafar-me la meva mà, jo no entenia res, i de sobte, em va posar una polsera molt estranya, ja que no comprenia el perquè em regalava aquesta amb un arbre. Conseqüentment, em vaig asseure sobre d'ella i em va començar a explicar el seu significat, tot i que era petita, vaig poder assimilar una mica el que representava.

A mesura que avança la meva vida, aquell moment que vaig protagonitzar no l'oblidaré tot i que malauradament vaig perdre la polsera. Però amb el temps he de dir que s'ha convertit en un bonic record en mi, i més a més des que no està la meva àvia al meu costat.

Ara que sempre veig aquest símbol, penso en dos aspectes, per un costat, l'afortunada que sóc per haver tingut a aquella àvia ja que per a mi, ha sigut una de les persones més importants durant tot el temps que vaig poder estar amb ella. Però per un altre costat, al veure l'arbre de la vida, penso en la meva família i l'orgull que sento perquè puguem estar junts com volia la meva àvia, malgrat els problemes que hàgim superat.