FESTES OCURRENTS DURANT AQUESTS SEGÜENTS DIES 

Aquest pròxim cap de setmana, podrem prendre'ns uns dies de descans ja que són uns dies de festa a tot el món. Tot i que, en cada regió es celebren aquestes festes de diferent manera o tenen diferents importància en cada lloc. Aquestes celebracions, per ordre cronològic són: Halloween, el 31 d'octubre; el dia de tots els Sants i la Castanyada, a Catalunya, l´1 de novembre i el dia de tots els difunts, el 2 de novembre. 

Per començar, Halloween és la festa preferible pels més petits de la casa, ja que aquell dia es disfressen tots i habitualment van pels llocs com les botigues, a demanar dolços. El seu origen ve dels antics pobles cèltics, solien realitzar una gran cerimònia per a commemorar el final de la collita. Amb aquesta data, s'acomiadaven de Lugh, el déu del Sol. Per a ells significava la fi de la mort o l'inici d'una nova vida. El costum era deixar menjar i dolços fora de les seves cases en manera d'ofrena. D'altra banda, encendre espelmes per a ajudar les ànimes dels morts a trobar el camí cap a la llum. Aquesta festa, té major impacte als Estats Units. En sortir la lluna, els carrers s'omplen de nens disfressats de monstres i tota classe d'éssers fantàstics per a demanar dolces casa per casa. És conegut l'acte amb la tradicional frase trick or treat, que mencionen mentre recol·lecten. Cal esmentar que decoren a
mb tota mena d'objectes representatius i criatures sobrenaturals, com vampirs, bruixes, tots els edificis. 

-Disfressa: aquest dia com he mencionat abans, la gent, pròpiament els nens, es disfressen. Es diu que s'usen com a protecció, per a no ser detectats pels esperits malignes ja que aquella nit estan rondant pels carrers lliurement. Generalment, es disfressen amb vestimenta per espantar, llavors han de donar por. Podem ser bruixes, fantasmes, vampirs, llops, entre altres. 

-Colors que predominen: fonamentalment aquest dia es representa per tres colors: taronja, associat a la carbassa, representa vitalitat i energia; negre, es vincula amb l'obscuritat, el maligne i el morat simbolitza el misteri o la màgia.  

Al següent dia a Catalunya, es celebra una festa tradicional, la Castanyada, tot i que pot celebrar-se també al País Basc. És una festa popular que es celebra després de la recollida de castanyes. El seu origen es diu que prové dels campaners de les esglésies, aquests no paraven de fer sonar les campanes per avisar que era hora de pregar pels difunts. Aquesta tasca produïa molt cansament i per agafar forces menjaven aquest fruit. Aquesta festa es celebra amb la família, els amics i fins i tot a les escoles. Es sol menjar castanyes rostides i panellets, són dolços amb massa d'avellana, acompanyat amb moscatell. Normalment, anem a comprar les castanyes als carrers ja que les venen en parades i ho fan al moment.

-Castanyera: Aquesta
figura té una forta importància aquest dia ja que podem trobar aquestes persones als nostres carrers venen els castanyes posades en paperines de cartó. En pensar la paraula castanyera se'ns ve a la ment una persona vella vestida amb roba senzilla d'abric i un mocador al cap. Es troba junt amb el seu torrador de castanyes. Avui dia, encara veiem als infants que quan van a l'escola van amb una vestimenta representant aquesta figura.

-Castanya: És l'aliment típic per excel·lència d'aquest dia. Al segle XVII, aquest costum de menjar aquests fruits va convertir-se en una pràctica popular, tothom gaudia. Les castanyes, es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt respectuosa i seriosa.

Aquest mateix dia, es celebra una altra festivitat, el dia de tots els Sants. L'església Catòlica celebra la solemnitat de Tots els Sants l'1 de novembre. És una festa instituïda en honor a tots i cadascun dels sants, coneguts o desconeguts, per la seva gran labor de difondre la missió. Com orígens podríem situar-nos en el segle IV, es va provocar una gran quantitat d'apagades en la església. Més endavant el 13 de maig de l'any 610 el Papa Bonifaci IV va dedicar el Panteó romà al culte cristià. És així que se'ls va començar a festejar en aquesta data. de Déu. Moltes persones assisteixen a una missa especial en el seu honor. 

L'església busca reconèixer la labor dels "sants desconeguts" que van arriscar la seva vida per la justícia i la llibertat de manera anònima. El lloc on fan una celebració més elaborada és a Llatinoamèrica, s'acostuma anar a visitar les tombes dels avantpassats. L'objectiu d'això és recordar als difunts, però no amb tristesa i celebrar que aquest dia el mantell cap al món de les ànimes és molt més prim i ells tenen permís d'estar amb els vius. 

-Flors: aquest element és un atribut que es dona a la persona difunta en forma d'expressar l'afecte. Justament al dia de Tots els Sants, aquest producte té molta demanda ja que tota la gent que va als cementiris compra flors pels seus coneguts. Una de les flors més venudes és el crisantem ja que des de l'antiguitat ha tingut un paper destacat de la resta. 

-Espelmes: són elements que la gent compra en forma de lloança als difunts. Majoritàriament es solen posar al cementiri junt amb el sepulcre del cos. La tradició explica que aquest dia poden visitar-nos, llavors es posen espelmes per poder ajudar-los i puguin saber el camí per on han d'anar. 

La Castanyada i tots els Sants rubriquen que l'estiu ha marxat i el fred comença a arribar.

Per últim, el dia 2 d'octubre ens trobem amb el dia dels difunts, també conegut com el dia de les ànimes. En aquest festiu, el seu objectiu és orar pels fidels que ja no segueixen en la vida terrenal. Durant aquesta jornada es celebren les misses de rèquiem, és a dir, un prec per l'ànima dels morts. Però si aquest dia caigués en diumenge, no es podria celebrar aquesta cerimònia. Mèxic és el lloc per excel·lència de l'homenatge als morts. La tradició diu que els morts van arribant cada dotze hores entre el 28 d'octubre i el 2 de novembre, sempre en ordre: primer els que van morir per causes tràgiques.

-La catrina: La història dels difunts a Mèxic està molt relacionada amb aquesta figura, és l'eterna caricatura mexicana. Aquesta simbolitza a la mort amb una figura femenina el nom original de la qual va ser 'La calavera garbancera'. És una dona esquelet que porta un gran barret d'estil francès sobre la seva calavera i és la representación mexicana de la mort. La seva imatge és tan potent que fa ja temps va travessar les fronteres del seu país per a ser coneguda a tot el món. Junt els esquelets, sobretot femenins, atribueixen als cossos moltes flors i colors vius, ja que els volen recordar d'una manera feliç.

-Pa de mort: Aquest és un dels components més importants d'una ofrena. La seva estructura, amb alguns cercles en la part superior, simbolitza els cranis dels ja morts, i el sabor de flor del taronger del pa, es una manera de recordar als difunts.

Respecte la meva opinió, sempre he celebrat més halloween i la castanyada, ja que són
les festes que a l'escola des de petits ens ensenyen. Des de ben petits, ens acostumen a disfressar-nos i passar una bona estona amb els amics i familiars. D'una altra banda, a l'escola aquella tarda ens disfressàvem de castanyers i castanyeres i fèiem panellets i menjàvem castanyes. I després venien els pares i preníem xocolata i gaudíem d'una estona disfressats d'algun personatge de por, com vampiresses o calaveres. Per acabar el dia, anàvem a algunes botigues de dolços per demanar que ens donessin.