RESPECTE LA PEL·LÍCULA

PLANTA 4ª

Aquesta és una pel·lícula de l'any 2003, està basada en l'obra teatral "Los Pelones" d'Albert Espinosa. Podem veure que la història transcorre en un hospital, un lloc no molt usual per la edat que tenen. Els protagonistes són un grup de nois adolescents que estan hospitalitzats a la planta quatre de traumatologia, ja que pateixen de càncer. Gràcies a la forta amistat que formen i les aventures que comparteixen, com les tantes nits a l'hospital, superen d'una forma menys dura el dia a dia al seu problema. A més a més de la trama general, cada membre del grup viu la seva pròpia història. 

Un dels protagonistes, Izan, pateix de la malaltia però en el seu cas, coneixerà a una noia, que pateix anorèxia. Entre ells es crearà un vincle tan gran que s'ajudaran l'un a l'altre a superar les seves respectives malalties, podem dir que per Dani es convertirà en el seu primer amor. D'una altra banda, podem dir que Dani juntament amb Miguel Àngel, són els personatges protagonistes de la sèrie. Respecte Miguel Àngel, sembla el noi més petit del grup i aquest a banda de patir càncer se sent sol ja que amb la seva mare no té contacte i amb el seu pare està enfadat. 

En aquesta pel·lícula passaran molts moments viscuts tant de felicitat, com un partit de bàsquet, com de tristesa en assabentar-se de notícies com la mort de "cogombre". Però finalment, han de pensar que la vida són dos dies i han de gaudir abans que es puguin penedir.

En la meva opinió, crec que amb aquesta pel·lícula ens dona molts aspectes per reflexionar. Ens fa pensar sobre la nostra pròpia vida i hem de agrair i sentir-nos amb orgull pel que tenim ja que no ens hem de queixar, perquè aquests nois pateixen una pitjor vida. Ens fa recapacitar que no es sap que pot passar i moltes vegades a l'estar tan malament com aquests nois, l'únic que has de fer és gaudir i viure la vida sense preocupar-se en aspectes sense importància com les crítiques. També hem de deixar de banda tots els aspects negatius que habiten en les nostres vides i hem de gaudir el màxim cada moment ja que no es sap mai quan serà el dia de la nostra mort. Tot i que aquests adolescents tenen més riscos cap a la mort, a nosaltres ens pot canviar la vida d'un moment a un altre. 

SÍMBOLS QUE DESTACO RESPECTE LA PEL·LÍCULA

L'amistat: Des de l'inici de la pel·lícula hem pogut veure el terme d'amistat ha estat present a cada moment. Crec que la situació que estan vivint aquests adolescents, necessiten un entorn on puguin distreure's tot i que que el lloc no sigui el millor. A més a més, penso que és bonic saber que en tot moment tens suport al teu costat i que passi el que passi t'intentaran ajudar. Com és el cas del grup d'adolescents, que en els instants més importants com el fet de tenir una cama ortopèdica, anaven tots a alegrar-se pel seu amic. En la meva opinió, l'amistat és un terme que significa més del que es pot imaginar. Perquè quan tens algun problema, el fet de tenir un suport veritable i que escolta amb atenció els teus problemes per a poder ajudar-te, t'anima molt. Però que al mateix temps quan tens una cosa important com per exemple un examen, crea en tu i s'alegri dels teus assoliments com si fossin seus, es pot considerar que és un veritable amic i t'accepta tal i com ets. 

Entrar a quiròfan: En la pel·lícula podem veure un moment on Jorge ha de sotmetre's a quiròfan per a poder examinar-li. Aquest adolescent veiem que té por, llavors els seus amics eren aquí per a donar-li suport i li van donar un consell perquè fos tranquil a l'operació. Aquest era que pensés en un refrany i a l'hora de sortir l'acabarà, amb aquest consell li van voler demostrar que anava a superar aquesta prova. Vam poder observar que Jorge finalment no va patir por gràcies a que no es sentia sol. Respecte la meva relació amb un quiròfan va ocórrer només amb 7 anys. Quan era petita cada any odiava més que arribaran els hiverns ja que era una estació de l'any que sàvia que anava a començar a sofrir. Arribaven l'època dels refredats i jo era de les primeres a enxampar-los i el meu problema era que la mucositat se'm quedava en els pulmons i em costava respirar. Vaig haver d'anar durant alguns hiverns cada divendres res més sortir de l'escola a Sant Joan de Déu perquè em poguessin examinar i jo poder fer exercicis per a millorar. Finalment em van haver d'operar de carnots. Aquell dia malgrat la poca edat que tenia se'm va quedar en el record ja que la sensació de portar-te en un llit fins al quiròfan es passa malament. Em recordo que jo estava dels nervis pel que em podria passar. Però gràcies a la meva mare, em vaig relaxar, ja que em va acompanyar de la mà fins on va poder i em va dir que em tranquil·litzés perquè ella no s'anava a moure en tota l'estona ja que m'estaria esperant.

Polseres vermelles: Aquest símbol en la pel·lícula es pot veure que té molta importància en els adolescents. Tot i que és un objecte senzill i es pugui pensar que no té cap significat, per ells és un complement més, que forma part d'ells. Quan aquests s'han de sotmetre a quiròfan, els metges els posen una polsera, el seu ús és per identificar als diferents pacients. Després de l'operació, no fa falta que et quedis amb ella posada, però en aquest cas, el grup de nois els agrada col·leccionar aquestes polseres i a més a més, es queden com a record de totes les vegades que van sotmetre's al quiròfan. En el meu cas, no comparteixo el mateix significat que ells però les polseres vermelles sempre han estat des de que tinc consciència. Des que sóc petita, tots els membres de la meva família i jo dia a dia portem una polsera vermella, ja que des de sempre els meus avis ens han dit que donava sort i a la vegada rebutja els mals d'ull o les enveges que la gent pugui tenir cap a tu.