CALENDARI LIT脷RGIC
En aquest seg眉ent article, parlar茅 d'un element que forma part de la religi贸 cristiana. 脡s un calendari on l'esgl茅sia reparteix les celebracions al llarg de l'any. Aquest 茅s inusual ja que no comen莽a al gener com 茅s habitual, sin贸 que comen莽a l'煤ltim diumenge de novembre. Aquest dia, per a la religi贸 cristiana 茅s quan s'inicia la celebraci贸 del Temps d'Advent, el per铆ode en el qual preparem el naixement de Jes煤s, 茅s a dir, el Nadal.
Un dels objectius d'aquest calendari 茅s representar en un any, la hist貌ria de la Salvaci贸. L'eix principal sobre el qual gira el calendari lit煤rgic 茅s la celebraci贸 de la Pasqua, per la ra贸 que Crist ens ha salvat amb la seva creu i va ressuscitar, vencent a la mort.
Cada celebraci贸 lit煤rgica t茅 un triple significat:
- Record: Tot esdeveniment important ha de ser recordat. Per exemple, l'aniversari del naixement de Crist, la passi贸 i la mort, etc.
- Pres猫ncia: 脡s Crist qui es fa present en les celebracions lit煤rgiques concedint gr脿cies espirituals a tots aquells que hi participen, amb la finalitat de salvar a tots els homes.
- Espera: Tota celebraci贸 lit煤rgica 茅s un anunci prof猫tic de l'esperan莽a de l'establiment del Regne de Crist a la terra i arribar un dia a la p脿tria celestial.
L'Any lit煤rgic 茅s el desenvolupament dels misteris de la vida, la mort i la resurrecci贸 de Crist. No 茅s tan sols recordar la salvaci贸, sin贸 un cam铆 de fe a trav茅s de festes i celebracions que ens porta a la salvaci贸.
Hi ha diferents temps lit煤rgics en el calendari:
1. Advent: temps per preparar-nos pel Nadal
2. Nadal: temps per celebrar el Naixement de Jes煤s i preparar-nos per a la segona arribada
3. Temps Ordinari: temps per celebrar la nostra fe a la vida diaria
4. Quaresma: temps per preparar-nos pel temps de Pasqua o Tridu Pasqual
5. Temps Pasqual: temps per celebrar la resurrecci贸 de Jes煤s
L'Advent 茅s temps d'espera pel naixement de Jes煤s, 茅s un per铆ode de quatre setmanes abans del Nadal, on els cristians preparen el seu cor per a la vinguda. “Advent” significa: “varribada”. 脡s un temps de canvi i d'oraci贸 per comprometre'ns amb Crist i esperar-ho amb alegria.
En acabar l'Advent, comen莽a el Temps de Nadal, va des del naixement, que es celebra el 25 de desembre i ens recorda que D茅u vindr脿 a aquest m贸n per salvar-nos. 脡s un temps alegre, on els cristians lloen al Senyor que ha nascut. Acaba amb la festa del Baptisme de Jesucrist, el dia de l'Epifania, 茅s a dir, el dia dels Reis Mags, el 6 de gener. 脡s la festa que ens recorda la manifestaci贸 p煤blica de D茅u a tots els homes.
La Quaresma comen莽a amb el Dimecres de Cendra i es perllonga durant els quaranta dies anteriors al Tridu Pasqual. 脡s temps d'oraci贸, penit猫ncia i dejuni.
I per 煤ltim el temps pasqual o de Pasqua dura set setmanes (50 dies). Comen莽a amb la festa de la Pasqua de Resurrecci贸 o fins i tot es considera que comen莽a el Dijous Sant, amb el Tridu Pasqual. Les festes m茅s importants d'aquest temps s贸n l'Ascensi贸 i Pentecosta. Al Tridu Pasqual es recorda i es viu juntament amb Crist la seva Passi贸, Mort i Resurrecci贸. 脡s temps de pau, alegria i esperan莽a. Compr猫n els tres dies des de les vespres del Dijous Sant fins a les segones vespres del Diumenge de Resurrecci贸.
Per finalitzar l'article, puc destacar com s铆mbols els diferents colors a les vestidures sagrades, amb els colors es pret茅n expressar tant el car脿cter propi dels misteris de la fe que es celebren com el sentit progressiu de la vida cristiana durant el transcurs de l'any lit煤rgic. Trobem una diversitat de colors, uns de m茅s import脿ncia i d'altres que s贸n menys usats. Entre els m茅s usats s贸n:
-Blanc: En aquest cas el seu 煤s 茅s als dels per铆odes del temps pasqual, de Nadal, festes del senyor, de la verge, entre altres. Aquest color representa el goig pasqual, de la llum i de la vida, i representa l'alegria.
-Vermell: Aquest color 茅s fa 煤s entre alguns festius al diumenge de Rams i al divendres Sant. Aquest color representa el do de l'Esperit Sant que ens dona la oportunitat de testimoniar la pr貌pia fe tot i que la sang es derrami. Com ja podem suposar el vermell es refereix a la sang i en segon lloc al foc.
-Verd: El color verd 茅s el m茅s predominat durant quasi tot el calendari lit煤rgic ja que s'usa al temps ordinari. Vol donar refer猫ncia a la joventut de l'esgl茅sia i tamb茅 el ressorgiment d'una nova vida. El seu 煤s 茅s emprat a les misses del cicle anual.-Lila: Per 煤ltim, aquest color ens expressa l'esperan莽a i l'脿nsia i l'emoci贸 que tenim per trobar-nos amb Jes煤s, per aquest simple motiu s'utilitza principalment al per铆ode d'advent i quaresma.
Com he mencionat abans n'hi ha altres que tenen menys rellev脿ncia, aquests s贸n: rosa, blau, daurat o platejat i negre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario