25N-DIA INTERNACIONAL PER A L'ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LA DONA

Anualment aquest dia va agafant més influència entre la població ja que poc a poc la societat es va integrant i sumant en la lluita d'aquest problema. Aquest dia és celebrat per denunciar la violència que s'exerceix sobre les dones a tot el món i reclamar polítiques en tots els països per a la seva erradicació. Aquest dia, es celebra amb l'objectiu de poder reivindicar un futur millor sense cap violència en tota mena de dones, tant si són joves com si són més grans. Amb el pas del dia arreu de tot el món es celebren manifestacions amb l'objectiu d'abolir les violències que pateixen les dones. Alguna de les protestes principalment són les agressions i assassinats i en segon lloc que no es té en compte és la violència financera o fins i tot l'abús emocional i psicològic. 

Primer abans d'escriure sobre aquest tòpic, ens hem d'ubicar a finals de 1950 a la República Dominicana. En aquest territori, estaven succeint diverses revolucions que havien aconseguit vèncer a les dictadures. D'aquestes revolucions destaquen les germanes Mirabal, conegudes com les papallones, Patricia, Minerva i Maria Teresa; aquestes es van unir al grup opositor al règim Agrupación política 14 de juny, que anaven en contra del poder del dictador Rafael Leonidas Trujillo. Aquestes dones van passar a tenir influència ja que van lluitar tot el que van poder per defensar els drets que mereixien les dones. Llavors, van rebre conseqüències per part del dictador, elles van ser perseguides, empresonades i torturades en moltíssimes ocasions. Fins que un 25 de novembre, els seus cossos van ser trobats destrossats a l'interior d'un vehicle abandonat al fons d'un barranc, per aquest motiu aquest dia es celebra el dia internacional per a l'eliminació de la violència envers la dona en commemoració a que van fer a les injustícies que hi han sobre les dones. 

Per començar, segons les dades extretes de les Nacions Unides, quasi 1 de cada 3 dones ha patit abusos al llarg de la seva vida. Amb aquesta informació, hem de prendre consciència de que és un problema que no li donem tanta importància de la que hauria de tenir. Actualment, vivim a una societat que es suposa que és més lliure però la veritat és que desgraciadament la meva generació estim vivint encara diversos casos de violència quan hauríem d'estar avançant i prenent consciència del fet que no s'ha de seguir veient aquest tipus d'accions. 

La població femenina és altament vulnerable de sofrir una violència de gènere, generalment les noies i les dones de la tercera edat, amb alguna malaltia o inclòs immigrants, però s'ha de destacar que amb el pas del temps, estan rebent més violències les dones pertanyents a la comunitat LGTBI pel simple fet de opinar un motiu diferent a "l'habitual" o a la resta de la societat. Crec que és un fet que no hauria d'ocórrer en cap cas, ja que les dones a l'igual que els homes hauríem de tenir els mateixos drets en totes les categories i cap humà hauria de ser superior a l'altre. 

Al meu entendre, crec que hauríem de començar a ensenyar als infants des de petits a saber que fer una sèrie de fets no estan bé, ja que un simple comentari que sembli inofensiu, pot arribar a tenir una gran repercussió amb el temps. Ja que a més a més de no ésser una bona crítica, mai es sap com li pot afectar a la persona. I aquest problema, es podria aprendre gràcies a des de ben menuts mostrar i explicar que està bé i que no ho és. 

Penso que tothom hauríem d'aturar la violència ja que un simple fet com que una noia adolescent tingui por d'anar sola pel carrer no hauria de passar, no s'ha de sentir que no està segura i haver d'anar en compte. I per aquest motiu penso que encara ens queda temps i esforç per poder conscienciar a tot arreu de què ha de canviar la situació 

SÍMBOLS

Llaç morat: Aquest és un dels símbols més comuns, tot i que està lligat amb el dia internacional de la dona, el 8 de Maig. Aquest color està associat al feminisme i s'utilitza llavors per la lluita de les dones. L'origen d'aquest color va sorgir gràcies a una indústria on treballaven dones fabricant teixits sobretot del color morat i per les manifestacions aquesta edificació va quedar cremada. Per una altra part, també és diu que aquest color prové de la barreja del blau per part de l'home i el rosa per part de la dona i està fet per veure que ha d'haver igualtats entre els dos sexes. 

Per a mi, aquest símbol em porta records de quan anava a primària que una vegada en commemoració una professora ens va explicar una mica per sobre tota la problemàtica i ens va oferir llacets morats a tots els alumnes.

Senyal de socors: Aquest segon símbol, actualment s'ha informat a les noticies amb l'objectiu per a què més població ho conegui i així les dones que es troben en una situació de violència puguin expressar que estan patint i la gent ho capti que necessita ajuda. Al meu cas, sabia que hi havia una senyal per demanar auxili però realment no coneixia com era el seu ús. Però com a dia d'avui segueixen havent-hi violències, han volgut mostrar i difondre aquesta senyal per a què més gent s'assabenti. I és pugui ajudar més a les dones víctimes del maltractament. 

CALENDARI LITÚRGIC

En aquest següent article, parlaré d'un element que forma part de la religió cristiana. És un calendari on l'església reparteix les celebracions al llarg de l'any. Aquest és inusual ja que no comença al gener com és habitual, sinó que comença l'últim diumenge de novembre. Aquest dia, per a la religió cristiana és quan s'inicia la celebració del Temps d'Advent, el període en el qual preparem el naixement de Jesús, és a dir, el Nadal. 

Un dels objectius d'aquest calendari és representar en un any, la història de la Salvació. L'eix principal sobre el qual gira el calendari litúrgic és la celebració de la Pasqua, per la raó que Crist ens ha salvat amb la seva creu i va ressuscitar, vencent a la mort.

Cada celebració litúrgica té un triple significat:

- Record: Tot esdeveniment important ha de ser recordat. Per exemple, l'aniversari del naixement de Crist, la passió i la mort, etc.

- Presència: És Crist qui es fa present en les celebracions litúrgiques concedint gràcies espirituals a tots aquells que hi participen, amb la finalitat de salvar a tots els homes.

- Espera: Tota celebració litúrgica és un anunci profètic de l'esperança de l'establiment del Regne de Crist a la terra i arribar un dia a la pàtria celestial.

L'Any litúrgic és el desenvolupament dels misteris de la vida, la mort i la resurrecció de Crist. No és tan sols recordar la salvació, sinó un camí de fe a través de festes i celebracions que ens porta a la salvació.

Hi ha diferents temps litúrgics en el calendari:

1. Advent: temps per preparar-nos pel Nadal

2. Nadal: temps per celebrar el Naixement de Jesús i preparar-nos per a la segona arribada

3. Temps Ordinari: temps per celebrar la nostra fe a la vida diaria 

4. Quaresma: temps per preparar-nos pel temps de Pasqua o Tridu Pasqual

5. Temps Pasqual: temps per celebrar la resurrecció de Jesús

L'Advent és temps d'espera pel naixement de Jesús, és un període de quatre setmanes abans del Nadal, on els cristians preparen el seu cor per a la vinguda. “Advent” significa: “varribada”. És un temps de canvi i d'oració per comprometre'ns amb Crist i esperar-ho amb alegria. 

En acabar l'Advent, comença el Temps de Nadal, va des del naixement, que es celebra el 25 de desembre i ens recorda que Déu vindrà a aquest món per salvar-nos. És un temps alegre, on els cristians lloen al Senyor que ha nascut. Acaba amb la festa del Baptisme de Jesucrist, el dia de l'Epifania, és a dir, el dia dels Reis Mags, el 6 de gener. És la festa que ens recorda la manifestació pública de Déu a tots els homes. 

El primer temps ordinari és el que va de la festa de l'Epifània fins a inici de Quaresma. Al Primer i Segon temps ordinari, no es celebra cap aspecte concret. 

La Quaresma comença amb el Dimecres de Cendra i es perllonga durant els quaranta dies anteriors al Tridu Pasqual. És temps d'oració, penitència i dejuni.

I per últim el temps pasqual o de Pasqua dura set setmanes (50 dies). Comença amb la festa de la Pasqua de Resurrecció o fins i tot es considera que comença el Dijous Sant, amb el Tridu Pasqual. Les festes més importants d'aquest temps són l'Ascensió i Pentecosta. Al Tridu Pasqual es recorda i es viu juntament amb Crist la seva Passió, Mort i Resurrecció. És temps de pau, alegria i esperança. Comprèn els tres dies des de les vespres del Dijous Sant fins a les segones vespres del Diumenge de Resurrecció. 

Per finalitzar l'article, puc destacar com símbols els diferents colors a les vestidures sagrades, amb els colors es pretén expressar tant el caràcter propi dels misteris de la fe que es celebren com el sentit progressiu de la vida cristiana durant el transcurs de l'any litúrgic. Trobem una diversitat de colors, uns de més importància i d'altres que són menys usats. Entre els més usats són:

-Blanc: En aquest cas el seu ús és als dels períodes del temps pasqual, de Nadal, festes del senyor, de la verge, entre altres. Aquest color representa el goig pasqual, de la llum i de la vida, i representa l'alegria.

-Vermell: Aquest color és fa ús entre alguns festius al diumenge de Rams i al divendres Sant. Aquest color representa el do de l'Esperit Sant que ens dona la oportunitat de testimoniar la pròpia fe tot i que la sang es derrami. Com ja podem suposar el vermell es refereix a la sang i en segon lloc al foc.

-Verd: El color verd és el més predominat durant quasi tot el calendari litúrgic ja que s'usa al temps ordinari. Vol donar referència a la joventut de l'església i també el ressorgiment d'una nova vida. El seu ús és emprat a les misses del cicle anual.

-Lila: Per últim, aquest color ens expressa l'esperança i l'ànsia i l'emoció que tenim per trobar-nos amb Jesús, per aquest simple motiu s'utilitza principalment al període d'advent i quaresma.

Com he mencionat abans n'hi ha altres que tenen menys rellevància, aquests són: rosa, blau, daurat o platejat i negre.

EL SENTIT DE LA VIDA

Per a poder fer aquest article, hem pogut veure un tros de la pel·lícula: Que bell és viure! Va ser dirigida per Frank Capra l'any 1946. Aquesta pel·lícula basada en el llibre "Conte de Nadal" ha tingut tanta repercussió amb el temps que ha arribat a cinc nominacions als Oscars. En general, la història és basada en la vida de George Bailey, un home bo que durant el pas del temps fa coses mirant i preocupant-se pels altres i pel bé de la resta. Un exemple clarament ens el mostra al principi de la pel·lícula, quan salva al seu germà que havia caigut en aigua congelada.

Llavors a partir d'aquí, una pregunta que sempre tendim a fer-nos és: Quin és el sentit de la vida? Al meu entendre, crec que no hi ha una determinada resposta ja que cadascun pot pensar les seves teories. En el meu cas, penso que tot i que cadascun tingui les seves pròpies opinions, el que hauríem de tenir clar tots, és un aspecte. Si tenim el privilegi de viure, hauríem de dedicar-nos simplement a viure-la i poder-la gaudir, perquè mai es sap quan serà la fi. D'altra banda, no hauríem de viure amb odi o guardant rancor perquè al cap i a la fi no serveix de res. Hauríem de deixar aquests aspectes negatius de costat i poder divertir-nos i compartir al costat de la resta l'oportunitat que ens ha donat de viure. 

Penso que la meva generació, hem de sentir-nos més afortunats que els nostres besavis, per exemple, ja que nosaltres tenim més privilegis que en aquells temps i no estem tan reprimits ja que ens donen més llibertats. Però sobretot, encara que a vegades pensem que no ho tenim tot, no hauríem de demanar tant i queixar-nos de les nostres vides i simplement la hauríem de gaudir. Perquè fa anys si que es pot dir que tenien menys però en canvi si que gaudien i eren feliços amb el poc que tenien. Però actualment som una generació que desgraciadament sempre volem més.

Però enfocant-me en mi, el sentit de la vida és gaudir els moments al costat de la meva família i amics, ja que em sento afortunada per tenir-los. Són les persones que m'ajuden i em donen suport en qualsevol moment de la meva vida. Ells són els únics que en els meus pitjors moments em poden fer aixecar-me. La veritat és que haig de destacar a la meva mare ja que ella és un pilar fonamental. Ella i jo ens assemblem tant en el caràcter que sempre en totes les situacions que visc, ella m'entén i em sap donar els millors consells. D'altra banda, també em sento afortunada de la gran unió que tenim la meva mare, la meva germana i jo. Perquè juntes ens entenem, ens escoltem, gaudim i sobretot mai ens deixem de costat.

SÍMBOLS DE LA VIDA

La família

Per a començar, aquest símbol és el que té més rellevància per a mi, perquè sempre que em pregunten quin és el sentit de la meva vida contesto que és aquest, ja que és el que directament penso. Ells són els qui mai, malgrat mil problemes que puguin passar, no em fallaran ni m'abandonaran i sobretot sempre em donaran el suport que necessito. Per a mi, la unió entre la família és molt importants, ja que des de petita la meva àvia sempre ha volgut que estiguéssim units entre tots, encara que siguem molts i visquem en diferents llocs, sempre mantenim el contacte.

Un riu

Un altre símbol que puc destacar és un riu, tot i que sembla una mica estrany però penso que té un significat molt important i a més reflexiu. Aquest és comparatiu amb la vida ja que el riu al igual que la vida sempre es troba en constant acció i moviment. Poden ocórrer-nos molts obstacles però sempre amb esforç podrem superar-los. I igual que la vida té la seva fi. Però per finalitzar, en mi té un significat especial ja que de petita quan era primavera o tardor, de vegades anava a donar un passeig amb la meva àvia i una tieta i sempre a elles li agradava escoltar l'aigua del riu i la tranquil·litat que et transmet.
 

LA VIDA I LA MORT

En aquest article, parlaré sobre un tòpic molt parlat, la vida i la mort d'un ésser. La raó per la qual parlaré d'aquest tema és perquè hem estat treballant aspectes relacionats amb la vida i la mort, aquests son l'avortament i l'eutanàsia. La vida i la mort són dos conceptes que consten a les nostres vides i van tots dos units. Cada persona, estem destinats a nàixer però tanmateix també posarem fi en algun moment. I el nostre últim moment és incert ja que tan si ets jove com vell, la teva vida pot acabar en un moment inesperat.

LA VIDA

Per un costat, la paraula vida pot tenir diversos significats depenent en l'àmbit on ens trobem. Per començar, la RAE ens fa una petita definició on esmenta que la vida és “la força o activitat essencial mitjançant la qual obra l'ésser que la posseeix". 

Per una altra part, en la biologia, fa referència a allò que distingeix als animals, plantes, fongs, de les realitats naturals. Implica les capacitats d'organització, creixement, respondre a estímuls externs, reproducció i finalment, la mort. 

Segons l'àmbit de la filosofia, és difícil mencionar exactament el significat ja que hem de tenir en compte que segons el filòsof canviarà el punt de vista. Per a un grup d'ells la vida és un conjunt d'experiències però hi ha d'altres que van en contra de la distinció entre cos-ànima o raó-cos. Però no es pot confirmar que hi ha una definida. 

Respecte el significat bíblic, el nostre propòsit com a éssers humans és lloar a Déu, adorar-lo, proclamar la seva grandesa i complir la seva voluntat. Per tant, Déu ens ha donat una raó per a la nostra existència, un significat per a la nostra vida i l'hem d'agrair. 

Per últim, l'opinió del judaisme esmenta que tot el que existeix, tant dins com fora de nosaltres, és dinàmic. Es pot dir que totes les realitats neixen, viuen, moren i reneixen transformades, per a fer un altre cicle en la vida. Com a conclusió, el que érem ahir no és igual al que som avui.

SÍMBOLS DE VIDA:

-L'arbre de la vida: Aquest arbre fa referència al cicle de la vida, representa des del naixement fins a la nostra fi. El tronc representa aquesta unió entre la vida i la mort i totes les branques són múltiples camins que ens podem trobar però que, al final, acabessin en un mateix desenllaç. Com ja vaig esmentar al primer article, aquest símbol forma part de la meva vida. Ja que va fer un vincle entre la meva àvia i jo i des que va morir és un bon record per a mi.

-Avió: Aquest símbol en llegir-ho pot semblar estrany però en mi té una forta importància. Des de ben petita, em sento afortunada perquè gràcies a la meva família he tingut la sort de poder viatjar a molts llocs a comparació de l'edat que tinc. Per a mi, el fet de poder muntar-me en un avió, és una sensació de viure, perquè em sento lliure. Em fa reflexionar que puc obrir nous camins per totes les aventures que puc crear en diferents llocs.

LA MORT

El terme de mort sempre ha tingut un paper molt important ja que des de l'antiguitat la gent ens hem qüestionat que hi ha després de la mort i en l'àmbit de la filosofia, per exemple, s'ha investigat la seva naturalesa. En la meva opinió crec que sempre hi ha hagut tant d'interès perquè la m
ort és el nostre comú i inevitable destí que sofrirem tots. Quan ocorre una mort produeix que les persones del seu voltant sigui una font de melancolies, angoixes o tristeses, pel fet que has tingut la perduda d'una persona que saps que no podràs estar amb ella més.

-El rellotge de sorra: Aquest és un símbol que sempre m'ha atret perquè sempre m'ha fet reflexionar. Sempre m'ha fet pensar que s'ha de gaudir tots els moments perquè com passa amb el rellotge, la sorra cau molt de presa i em dona a entendre que he d'aprofitar tots els moments tant bons com dolents ja que no es sap quan posaré fi a la meva vida.