Simbologia del meu poble

 

LA SIMBOLOGIA DEL MEU POBLE

En aquesta última entrada del blog, vull compartir i presentar-vos el símbol representatiu del meu poble Sant Boi de Llobregat, aquest és Sant Baldiri. Explicaré una mica de informació sobre aquest sant i a banda, esmentaré la importància que li dóna el meu poble. 

Per començar, aquest Sant es diu que va ser un màrtir que va sofrir una sèrie d'assots i molts turments fins que finalment, va ser decapitat amb una destral per haver refusat sacrificar als ídols. També una tradició esmenta que se li va donar sepulcre a Nimes, quan eren temps on estava la presència de l'emperador romà neoplatònic Julià l'Apóstata, aproximadamente cap a l'any 331-336 d.C. Podem observar que se'l representa vestir amb dalmática i portant un Evangeli

i en l'altre mà amb una destral, fent així referència a la forma del seu martini. De vegades, també se'l pot trobar amb un arbre, aquest és el famós llorer que va créixer al costat de la seva tomba i ha estat en ocasions portant de curacions, com per exemple d'hèrnia. 

Podem trobar que Sant Baldiri és patró de Poitiers i de diversos territoris espanyols com podem trobar a Castella i Lleó, Catalunya o La Rioja. I el 20 de Maig de cada any es celebra la seva festa en honor i representació a ell. 

En el cas del meu poble, li donem récord amb una església que està situada al barri antic, quasi a prop del riu Llobregat, a més, està ubicada sobre un petit turó, el Puig del Castell. Aquesta edificació fou la primera parròquia del poble i antigament, depenien altres municipis com el Prat del Llobregat. Aquest edifici d'estil barroc va ser construït entre l'any 1725-1752. Va ser costejada quasi totalment pel rector Mossèn Francisco Alberti i el poble. Aquesta església segons fonts i investigacions es va erigir sobre una altra antiga d'estil romànic, avui dia, aquesta informació no ho sap molta gent i fins i tot, es conserven algunes restes. Sembla que aquesta fou edificada entre els segles XI o XII. Actualment, en ella podem trobar la tomba de Rafael Casanova, un símbol important del nacionalisme català ja que era el conseller en Cap de la Generalitat. Juntament amb l'església trobem una gran plaça, de Mossèn Jaume Oliveras, en la que podem veure una panoràmica de tot el delta del Llobregat i part sud de Barcelona. Per això, també es coneguda com la catedral del Baix Llobregat. 

Respecte l'església, està composa per tres naus capçades amb un absis rectangular i un campanar de torre poligonal. El seu material és considerat ric, ja que és una pedra de bona qualitat, aparellada amb carreus regulars, ben tallats i arrenglerats. Però la part més destacada és especialment la portalada barroca, amb frontons corbats tallats i una fornícula central amb una imatge del sant. Per afegir, es va posar una volta gòtica amb Déu pare assegut en majestat sota un cel estrellat. Es representat amb barbes partides i una llarga cabellera i fa el signe de benedició amb la mà dreta. A més, el vestit i la capa que diu son recollits en plecs damunt el genoll esquerre. I al cap du un nimbe o una corona. 

A l'interior, a la capella de la Pietat, hi ha el sepulcre del conseller que va morir a Sant Boi l'any 1743. I a la sagristia es conserva la taula central del retaule gòtic de Sant Baldiri, que fou obra creada per Lluís Dalmau. 

Pel que fa les restes que he mencionat abans que es poden trobar de l'antiga església romànica, hi ha restes de les antigues capelles laterals, concretament al Carrer de la Pau. Es troben incorporades o fetes al mur oriental de l'actual església barroca. Això fa pensar que els elements podrien correspondre a la part del possible transsepte i capçalera de la primitiva i inicial església. 

LA SEGONA PASQUA

En l'entrada d'avui, parlaré de la segona pasqua, on aquest any aquesta festivitat es celebra el dilluns 6 de juny. Llavors converteix el primer cap de setmana del sisè mes en un pont de tres dies. Aquesta festivitat és clarament de caràcter religiós ja que vol commemorar el descens de l'Esperit Sant cap als apòstols, concretament 50 dies després de la resurrecció de Crist. En aquesta publicació explicaré una mica de informació respecte aquest dia i esmentaré alguns símbols que la caracteritzen.

Aquest dilluns de pentecosta és festiu en diversos països com Alemanya, Noruega o França mentre que en Espanya és festiu en determinades comunitats autònomes com Barcelona o Ciutat Reial. En el cas de Girona, es realitza celebrant el pelegrinatge dels francesos en Sant Aniol d'Aguja. La segona pasqua es celebra el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i d'on prové el terme pentecosta. Aquest defineix la festa cristiana, és un temps litúrgic i es configura la culminació solemne de la pasqua, el colofó i el coronament. Segons podem veure en les antigues fonts, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l'Esperit Sant es va aparèixer davant dels deixebles més fidels i els va manar una feina. A partir d'aquell instant, els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana. Es diu que l'origen d'aquesta celebració és molt antic i es basava en un festa agrària en la qual es donava gràcies per la collita. Amb el temps, els jueus van convertir la festa de les setmanes, celebren l'aparició de Déu en la muntanya del Sinaí i el lliurament de la llei al poble d'Israel .

Però amb aquesta festivitat podem trobar i destacar diversos símbols que estan relacionats, a continuació escriuré alguns:

Esperit Sant: aquest símbol ens fa de guia per posicionar les nostres ànimes amb l'esperit de Déu, aquesta és la persona que ens instrueix en el nostre camí cap a la fe. Llavors quan donem les nostres vides a Déu, l'Esperit Sant usa l'element del foc per purificar i netejar el vell i crea així una nova creació de la figura de Crist. 

Foc: aquest element es relaciona ja que quan l'Esperit Sant va aparèixer als apòstols, va fer-ho en formes de llengües de foc. En general aquest símbol es considerat de renovació i de purificació. La llum del foc representa a Crist ressuscitat. En alguns temples, el ritual comença amb la preparació de llenya, la gasolina i les candeles. Fins i tot, el sacerdot beneeix el foc. Amb aquest element fan una processó amb espelmes o ciris enceses. Quan arriben amb aquestes a l'església, el sacerdot canta el pregó pasqual que era l'antic himne de pasqua. 

Vermell: aquesta festivitat podem dir que està relacionada amb el color vermell, es per això que al calendari litúrgic, aquests dies són marcats amb aquest color. Aquest representa l'amor de l'Esperit o també de l'element del foc. A més, aquest el podem trobar a les vestimentes. 

Número 7: com ja vaig mencionar a una entrada sobre la simbologia de símbols, aquest número representa la perfecció i "lo diví". És emprat per indicar que alguna cosa posseeix la plenitud, com per exemple, la creació de Déu o el llibre dels set segells. També, aquest número és sagrat i especial o màgic. És tan perfecte que Déu va beneir el setè dia com un sagrat i el va considerar el dia de la setmana per descansar. 

Vídeo motivacional sobre viatjar

 

LA PASQUA

Avui parlaré d'una festivitat que és considerada la major celebració del calendari litúrgic cristià. És un temps on es commemora la passió, la mort i la resurrecció de Jesús als tres dies de la seva defunció. Aquesta festivitat va estar creada per expressar l'amor i la misericòrdia de Déu. Però hem de recordar que el seu origen no tindria res de sentit sense tenir en compte la pasqua jueva. La pasqua tot i que té a veure a l'àmbit religiós, des de petits celebrem diverses tradicions, com la mona. Però realment, d'on surt tots els elements del conill o els ous? Doncs en aquesta entrada vull aconseguir descobrir el perquè de tots aquests tòpics que es fan ús. 

 

Però abans de començar, explicaré des de l'inici, justament aquest any el dilluns de pasqua va ser el dia 18 d'abril. S'ha d'esmentar que igual que la Setmana Santa, la pasqua no té una data fixada al calendari. A més a més, depenent el territori d'Espanya, es fan diverses tradicions. En el cas de Catalunya, és la realització d'un dolç típic anomenat la Mona de Pasqua. Aquest simbolitza la fi del període d'abstinència fet durant la quaresma. Respecte l'origen de la mona de pasqua no és molt clar, ja que existeixen diverses celebracions al voltant d'aquest dolç que podrien considerar-se vàlides. El que sí que és cert és que és el dolç més típic de la Setmana Santa.

Els símbols més reconeguts que podem trobar aquest dia són:

-El conill de pasqua: És un dels símbols més importants de la festivitat de la pasqua. Aquest representa la fertilitat, el naixement i l'esperança de vida. Abans de Crist, els pobles germànics consideraven el conill com a fertilitat, i associaven la seva aparició a l'inici de la primavera, amb el renaixement i la renovació de la naturalesa després de l'època d'hivern. Cal aclarir que ni el conill ni els ous de pasqua són esmentats enlloc en la Bíblia. La tradició d'aquest animal està associada a rituals de celebració de la fertilitat que es feien en el nord d'Europa en els temps precristians. 

-L'ou de pasqua: És un símbol de la pasqua que representa l'inici de la vida i de la fertilitat. Pels cristians simbolitza la Resurrecció de Jesús i l'esperança d'una nova vida. En general, té una similitud molt semblant al conill de pasqua. Hi ha una tradició des de fa èpoques de regalar ous el diumenge de pasqua i és molt comuna als països d'Europa central, Anglaterra i els Estats Units. A partir d'aquesta tradició fou quan va sorgir l'element del conill, a aquest se'l va assignar el paper del repartidor dels ous, un paper semblant al que fa el Pare Noel repartint els regals. Moltes vegades aquests ous s'amaguen per la casa i els més petits fan la recerca d'ells. El cristianisme ha adquirit aquest símbol a la seva festivitat, fins i tot, hi ha gent que decora els ous amb imatges de Jesús i Maria amb l'objectiu de representar la vida i el renaixement. 

-La mona: Com he mencionat abans, la mona és un aliment típic de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Murcia. La tradició esmenta que el padrí ha de entregar-ho aquest dia als seus fillols. La típica és una coca o una rosca amb ous al seu interior. Prové del terme àrab "mûna", vol dir regal o provisió de menjar. Els moriscos acostumaven a entregar
-la als seus senyors per celebrar que la quaresma havia finalitzat. 

LA DIADA DE SANT JORDI

Aquest 23 d'abril, a Catalunya tenia des de fa moltíssims anys una festa molt especial i que acontenta a tothom, aquesta és anomenada Sant Jordi. En commemoració que és aquest dissabte, en l'entrada d'avui explicaré una mica d'informació sobre què tracta i aprofundiré a explicar els símbols més rellevants.

Per començar, aquest dia està basat en una llegenda, en la que un jove cavaller amb el nom de Jordi, decideix rescatar a una jove princesa que es troba segrestada per un temut drac. Finalment, el jove va aconseguir rescatar a la filla del rei, ja que va travessar al monstre amb la seva llarga llança. De la sang d'aquest animalot va sortir una rosa bonica que va regalar a la princesa i d'aquest fet prové l'esdeveniment de regalar aquesta flor aquest dia en honor a la llegenda. Es tradició que en una parella, l'home regali una rosa mentre que als homes se'ls regala un llibre. Aquest dia tota Catalunya està venent un munt de roses i llibres i en el cas de Barcelona, a la rambla s'omple de botigues on disposen sobretot d'aquesta flor. 

Respecte els símbols podem trobar uns quants, dels més importants i reconeguts són els següents:

El cavaller: Aquests en aquella època vivien en castells juntament amb la seva família, els servents i els soldats. Normalment, només podien ser cavallers els nobles i la seva descendència. A més a més, des de ben menuts els feien entrenaments per preparar als nois. Per poder dir que eren cavallers oficialment, es feia una cerimònia. Aquest havia de tenir una sèrie de trets com l'honor o donar la seva ajuda, però principalment havia de tenir coratge i valentia per enfrontar-se a qualsevol adversitat. 

El drac: Aquest animal sempre ha estat per excel·lència el més representat a contes, llegendes i dibuixos animats. El drac era conegut perquè tenia la característica d'atemorir a tothom i es menjava tot el que es trobava. A més, es deia a vegades que treia foc per la seva gran boca. Aquesta gran bèstia és generalment considerada violent i dolent i fa el paper de l'animal dolent i l'antagonista, ja que com podem veure a aquesta llegenda, és capaç de posar fi la vida de les persones. 

La princesa: La vida d'aquesta des que naixia depenia del seu pare, ella no tenia cap dret ni llibertat a poder fer el que realment volia. Es caracteritzaven normalment perquè eren noies joves precioses les quals tenien molts pretendents i aquests havien de conquistar sobretot al pare. Aquestes des de ben petites eren ensenyades a poder llegir, escriure a més a més per tenir una sèrie de maneres correctes per la seva classe alta. 

La rosa: Aquesta flor és el símbol essencial per excel·lència a la llegenda, ja que va aparèixer de la sang del drac. La rosa és característica pel seu color vermell passió i per aquesta i altres raons, es considera la flor de l'amor. Com que Sant Jordi va regalar-la a la princesa, actualment els homes la donen a la seva parella. A més, antigament quan a un home li agradava una dona li donaven a través d'una altra persona aquesta flor en representació que tenia sentiments cap a aquella persona. Aquesta acció tot i que ha passat el temps no ha desaparegut i el dia 23 es pot veure clarament com es regalen centes i centes.

El llibre: Aquest símbol va néixer a partir de què a les dones se les regalava una rosa. A més a més aquest dia és considerat també el dia del llibre. Aprofita per commemorar la mort d'autors emblemàtics com William Shakespeare, Miguel de Cervantes i Garcilaso de la Vega. La gran casualitat que van morir el mateix dia provoca que a més de regalar roses, es regalin també llibres. 

El verd: Aquest color es representat ja que aporta serenitat, calma i pau. A més a més, el color verd s'associa normalment amb la naturalesa en aquest cas per això es pot relacionar amb la rosa, la seva tija. 

El vermell: Respecte aquest color representa la sang, el foc, la passió, la força i l'amor. Amb aquest últim terme podem relacionar-lo amb l'amor que sorgeix entre els dos personatges de la llegenda. Però també podem relacionar el vermell amb la sang del drac que li surt per culpa de la llança del cavaller. 

TEORIES RESPECTE LA SUPOSADA RELACIÓ ENTRE JESUS I MARIA MAGDALENA

Des que va existir Jesús, s'han donat diverses opinions i teories respecte el tipus de relació que mantenia amb Maria Magdalena, una dona que era coneguda per ser prostituta. Aquesta va conèixer a aquest home ja que Jesús va extreure del seu cos tots els dimonis. A més a més, arran d'ajudar-la, Maria es va convertir en una de les dones que va seguir els viatges de Jesús i li assistia amb els seus béns. Com a curiositat, els evangelis mencionen que va ser la primera persona a la Jesús es va aparèixer després de la seva resurrecció. 

Però en aquesta entrada em vull enfocar en parlar sobre les diferents teories que hi ha respecte aquests dos personatges a partir de la pel·lícula vista anteriorment, el codi da Vinci.

Aquesta pel·lícula comença amb un problema, un catedràtic ha d'anar una nit ràpid al museu del Louvre ja que ha hagut un assassinat d'un conservador i aquest ha deixat moltes pistes per trobar un misteri. Amb l'ajuda de la neboda del difunt descobreixen secrets amagats darrere del quadre de Leonardo da Vinci. A aquesta pel·lícula veiem que hi ha un objecte essencial que tothom volia aconseguir el Sant Grial. Aquest amaga moviments insatisfets per la religió, aquest secret era que Maria Magdalena va arribar a tenir un fill amb Jesús. Aquest Grial al llarg del temps ha tingut moltes llegendes al voltant d'ell. La més tradicional és la d'un calze, utilitzat per Crist a l'Últim Sopar i després emprat per recollir la sang que fluïa de la seva ferida durant la seva agonia. Però aquesta sang no es diu que està al calze, sinó que va caure al ventre de Maria, és a dir, va fecundar en ella. Però altra diu que és una pedra amb poders místics que cau del cel o fins i tot una manifestació de l'Esperit Sant que ofereix confessions i savieses.

Una de les pistes que troben durant la pel·lícula, és que descobreixen amb ajuda que la persona la qual està realment asseguda al costat de Jesús és Maria i no Joan, ja que ocupa el seu costat al ser com la seva dona. 

Però respecte si ha existit un embaràs per part d'aquests dos no hi ha res clar, ni hi ha cap prova de que han arribat a acordar un matrimoni. Però si que s'arriba a veure en diversos fragments dels evangelis diverses proves que confirmen que va existir una relació estreta entre aquests dos. Però tampoc es va voler tractar molt el tema. 
Després d'haver explicat una mica d'informació rellevant sobre tota la teoria, des del meu punt de vista, crec que tot i que Jesús havia estat enviat al món per Déu per donar un missatge, penso que també tenia tot el dret a poder-se arribar a enamorar d'una dona o alguna persona com tothom podem. Llavors si és cert que va tenir algun tipus de relació amb Maria no tenim cap dret a jutjar-lo perquè en aquest cas, ella era una gran acompanyant d'ell i al compartir tant de temps junts, podria ser que a més d'estimar-la, trobés sentiments més forts cap a ella. Però realment penso també que si és cert que Maria va estar embarassada, tothom va fer tot el possible per a què no es revelés i sortís a la llum. 

Però penso que potser no van arribar a tenir cap fill bàsicament perquè alguna persona per algun motiu com per exemple, si l'haguessin pagat una quantitat de diners, hauria dit la veritat, tot i que no fos fidel a mantenir-se en silenci. Per això penso que l'embaràs va ser una teoria com un munt de més però una relació entre ells dos no ho negaria.