Simbologia del meu poble

 

LA SIMBOLOGIA DEL MEU POBLE

En aquesta última entrada del blog, vull compartir i presentar-vos el símbol representatiu del meu poble Sant Boi de Llobregat, aquest és Sant Baldiri. Explicaré una mica de informació sobre aquest sant i a banda, esmentaré la importància que li dóna el meu poble. 

Per començar, aquest Sant es diu que va ser un màrtir que va sofrir una sèrie d'assots i molts turments fins que finalment, va ser decapitat amb una destral per haver refusat sacrificar als ídols. També una tradició esmenta que se li va donar sepulcre a Nimes, quan eren temps on estava la presència de l'emperador romà neoplatònic Julià l'Apóstata, aproximadamente cap a l'any 331-336 d.C. Podem observar que se'l representa vestir amb dalmática i portant un Evangeli

i en l'altre mà amb una destral, fent així referència a la forma del seu martini. De vegades, també se'l pot trobar amb un arbre, aquest és el famós llorer que va créixer al costat de la seva tomba i ha estat en ocasions portant de curacions, com per exemple d'hèrnia. 

Podem trobar que Sant Baldiri és patró de Poitiers i de diversos territoris espanyols com podem trobar a Castella i Lleó, Catalunya o La Rioja. I el 20 de Maig de cada any es celebra la seva festa en honor i representació a ell. 

En el cas del meu poble, li donem récord amb una església que està situada al barri antic, quasi a prop del riu Llobregat, a més, està ubicada sobre un petit turó, el Puig del Castell. Aquesta edificació fou la primera parròquia del poble i antigament, depenien altres municipis com el Prat del Llobregat. Aquest edifici d'estil barroc va ser construït entre l'any 1725-1752. Va ser costejada quasi totalment pel rector Mossèn Francisco Alberti i el poble. Aquesta església segons fonts i investigacions es va erigir sobre una altra antiga d'estil romànic, avui dia, aquesta informació no ho sap molta gent i fins i tot, es conserven algunes restes. Sembla que aquesta fou edificada entre els segles XI o XII. Actualment, en ella podem trobar la tomba de Rafael Casanova, un símbol important del nacionalisme català ja que era el conseller en Cap de la Generalitat. Juntament amb l'església trobem una gran plaça, de Mossèn Jaume Oliveras, en la que podem veure una panoràmica de tot el delta del Llobregat i part sud de Barcelona. Per això, també es coneguda com la catedral del Baix Llobregat. 

Respecte l'església, està composa per tres naus capçades amb un absis rectangular i un campanar de torre poligonal. El seu material és considerat ric, ja que és una pedra de bona qualitat, aparellada amb carreus regulars, ben tallats i arrenglerats. Però la part més destacada és especialment la portalada barroca, amb frontons corbats tallats i una fornícula central amb una imatge del sant. Per afegir, es va posar una volta gòtica amb Déu pare assegut en majestat sota un cel estrellat. Es representat amb barbes partides i una llarga cabellera i fa el signe de benedició amb la mà dreta. A més, el vestit i la capa que diu son recollits en plecs damunt el genoll esquerre. I al cap du un nimbe o una corona. 

A l'interior, a la capella de la Pietat, hi ha el sepulcre del conseller que va morir a Sant Boi l'any 1743. I a la sagristia es conserva la taula central del retaule gòtic de Sant Baldiri, que fou obra creada per Lluís Dalmau. 

Pel que fa les restes que he mencionat abans que es poden trobar de l'antiga església romànica, hi ha restes de les antigues capelles laterals, concretament al Carrer de la Pau. Es troben incorporades o fetes al mur oriental de l'actual església barroca. Això fa pensar que els elements podrien correspondre a la part del possible transsepte i capçalera de la primitiva i inicial església. 

LA SEGONA PASQUA

En l'entrada d'avui, parlaré de la segona pasqua, on aquest any aquesta festivitat es celebra el dilluns 6 de juny. Llavors converteix el primer cap de setmana del sisè mes en un pont de tres dies. Aquesta festivitat és clarament de caràcter religiós ja que vol commemorar el descens de l'Esperit Sant cap als apòstols, concretament 50 dies després de la resurrecció de Crist. En aquesta publicació explicaré una mica de informació respecte aquest dia i esmentaré alguns símbols que la caracteritzen.

Aquest dilluns de pentecosta és festiu en diversos països com Alemanya, Noruega o França mentre que en Espanya és festiu en determinades comunitats autònomes com Barcelona o Ciutat Reial. En el cas de Girona, es realitza celebrant el pelegrinatge dels francesos en Sant Aniol d'Aguja. La segona pasqua es celebra el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i d'on prové el terme pentecosta. Aquest defineix la festa cristiana, és un temps litúrgic i es configura la culminació solemne de la pasqua, el colofó i el coronament. Segons podem veure en les antigues fonts, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l'Esperit Sant es va aparèixer davant dels deixebles més fidels i els va manar una feina. A partir d'aquell instant, els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana. Es diu que l'origen d'aquesta celebració és molt antic i es basava en un festa agrària en la qual es donava gràcies per la collita. Amb el temps, els jueus van convertir la festa de les setmanes, celebren l'aparició de Déu en la muntanya del Sinaí i el lliurament de la llei al poble d'Israel .

Però amb aquesta festivitat podem trobar i destacar diversos símbols que estan relacionats, a continuació escriuré alguns:

Esperit Sant: aquest símbol ens fa de guia per posicionar les nostres ànimes amb l'esperit de Déu, aquesta és la persona que ens instrueix en el nostre camí cap a la fe. Llavors quan donem les nostres vides a Déu, l'Esperit Sant usa l'element del foc per purificar i netejar el vell i crea així una nova creació de la figura de Crist. 

Foc: aquest element es relaciona ja que quan l'Esperit Sant va aparèixer als apòstols, va fer-ho en formes de llengües de foc. En general aquest símbol es considerat de renovació i de purificació. La llum del foc representa a Crist ressuscitat. En alguns temples, el ritual comença amb la preparació de llenya, la gasolina i les candeles. Fins i tot, el sacerdot beneeix el foc. Amb aquest element fan una processó amb espelmes o ciris enceses. Quan arriben amb aquestes a l'església, el sacerdot canta el pregó pasqual que era l'antic himne de pasqua. 

Vermell: aquesta festivitat podem dir que està relacionada amb el color vermell, es per això que al calendari litúrgic, aquests dies són marcats amb aquest color. Aquest representa l'amor de l'Esperit o també de l'element del foc. A més, aquest el podem trobar a les vestimentes. 

Número 7: com ja vaig mencionar a una entrada sobre la simbologia de símbols, aquest número representa la perfecció i "lo diví". És emprat per indicar que alguna cosa posseeix la plenitud, com per exemple, la creació de Déu o el llibre dels set segells. També, aquest número és sagrat i especial o màgic. És tan perfecte que Déu va beneir el setè dia com un sagrat i el va considerar el dia de la setmana per descansar. 

Vídeo motivacional sobre viatjar