martes, 8 de marzo de 2022

QUARESMA

En aquesta entrada nova del bloc, donar茅 informaci贸 sobre tres festivitats que tenim cada any, el carnaval, la quaresma i la setmana santa. Aquestes tres, podem dir que les podem ubicar al nostre calendari ja que estan relativament a prop l'una a l'altra, 茅s a dir, venen continuades. A continuaci贸, explicar茅 i donar茅 informaci贸 i trets de cadascuna, en funci贸 de la cronologia. 

Per comen莽ar, la primera d'aquestes tres festivitats que troben en l'any, 茅s el Carnaval. Aquest any 2022, va ser del 24 de febrer fins al 2 de mar莽. Aquesta festa 茅s considera una celebraci贸 que durant una s猫rie de dies, expressa una gran emoci贸 i euf貌ria en la poblaci贸. S贸n dies d'alegria ja que la gent acostuma a disfressar-se i es dona lloc a diverses festes amb m煤sica, 茅s a dir, s贸n dies on es comparteix amb la gent. Per貌 d'on prov茅 el seu origen? Doncs el Carnaval 茅s una festa considerada d'origen pag脿 que s'ubica als temps de l'antiga Gr猫cia i Roma. Primer van ser les gregues i despr茅s les romanes on eren presents les saturnianes, per貌 en aquella 猫poca, es celebraven per donar pas d'un any a un altre. Durant tot els pa茂sos, es pot veure que es fan diferents tipus de celebracions. Un dels llocs m茅s importants 茅s Rio de Janeiro, en Brasil, el Carnaval comen莽a quaranta dies abans de l'arribada de la Setmana Santa. Aquest pa铆s, 茅s un dels territoris on hi ha una alta demanda ja que es fan durant tots els dies, una s猫rie de grans desfilades on es disfressen, fan carrosses i van passejant a l'hora que mostren les seves vestimentes per貌 a m茅s a m茅s, fan espectacles i ballen. Com a colof贸, 茅s ex
traordinari. Altre lloc on es molt important 茅s Ven猫cia, una ciutat de Roma, 茅s totalment diferent a com es celebra a la resta del m贸n. Durant els deu dies de celebraci贸, la gent es disfressa i surt al carrer a passejar i prendre fotos ja sigui en desfiles organitzats o inesperats.  

En segon lloc, arriba la quaresma, 茅s un per铆ode que engloba des del 2 de mar莽 fins al 14 d'abril. Es coneix com una etapa que es prepara per la resurrecci贸 de Jesucrist, que seria el diumenge de pasqua. L'inici est脿 marcat pel dimecres de cendra i acaba amb el fet important. La quaresma es basa en un per铆ode de preparaci贸, purificaci贸, reflexi贸 i conversi贸 espiritual. A la religi贸 cristiana, els fidels no esmorzen i fan dejuni i penit猫ncia en honor tal com va fer Jesucrist al desert. L'objectiu de aquesta celebraci贸 茅s fer una preparaci贸 per la benvolguda de D茅u a les nostres vides. La quaresma fa refer猫ncia al n煤mero quaranta, ja que per exemple a la b铆blia aquest n煤mero 茅s simb貌lic. Com a fets, el diluvi va comportar quaranta dies, els mateixos dies va estar Jes煤s al desert, o fins i tot, quaranta s贸n els dies que pertoquen a Mois猫s. Durant aquest per铆ode, s'ha de destacar per exemple, el dimecres de cendra. 脡s un dia per en recordar el fi de la pr貌pia mortalitat. Aquesta celebraci贸 no t茅 una data fixa en el calendari lit煤rgic, 茅s a dir, 茅s variable d'any en any. L'煤s de la cendra d贸na lloc a una antiga costum on els jueus que havien pecat, es cobrien part del seu cos amb cendra i era una forma per demostrar el desig de voler allunyar el mal i apropar-se a D茅u. La pr脿ctica de pregar, l'oraci贸, 茅s essencial pel nostre trobament amb Jesucrist, per altra banda, la penit猫ncia, es realitza quotidianament i sense necessitat de grans sacrificis. I per 煤ltim la caritat, que aquest terme 茅s necessari per arribar santificats a la pasqua. Com a tradicions, el mateix dimecres de cendra, 茅s t铆pic que es faci una missa o tamb茅 vestir de color morat 茅s molt rellevant. 

Per 煤ltim, arriba la Setmana Santa, aquest any pertoca des del 10 d'abril fins al diumenge 17. El seu origen prov茅 de la commemoraci贸 de la passi贸, la mort i la resurrecci贸 de Jesucrist. Aquesta festivitat es va fer popular amb la l'aparici贸 de les processions que es celebraven en comunitats religioses. Aquesta celebraci贸 es considerada una de les m茅s rellevants de la cultura cristiana ja que representa l'煤ltima
setmana del messies a la Terra,  Aquesta festivitat tampoc t茅 un dia fix ja que va variant cada any entre mar莽 i abril. Els primers en celebrar la Setmana Santa van ser els jueus i seguidament els propis romans cristianitzats. Tot i que la data varia, la pasqua sempre ha de celebrar-se un diumenge que deu ser el seg眉ent a la primera lluna plena de la primavera boreal. Per altra banda, la lluna pasqual deu tenir lloc en l'equinocci de primavera de l'hemisferi nord. Respecte a Espanya, 茅s t铆pic les processions, un conjunt de gent s'encarrega de sortir pel carrer carregant i alhora beneint a un crist o a la verge o Jesucrist. Com a s铆mbol podem mencionar el vi i el pa ja que representa la vida eterna de Jes煤s de Nazaret i aquests dos elements els va oferir als seus deixebles a l'煤ltim sopar. Per una altra part, els rams i les palmes, 茅s s铆mbol de la vict貌ria per commemorar l'arribada de Jesucrist.  

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Simbologia del meu poble